IMF

Dimecres 17 d'octubre de 2018 a les 12 hores

Delegació del CSIC de Catalunya (carrer de les Egipcíaques, 15, Barcelona)

Presentació del DOCUMENTAL ENFEMME, que s'emetrà al programa Sense ficció de TV3 el 23 d'octubre a les 21.55h. El llargmetratge es pot veure des del 28 de setembre i fins l'11 d'octubre als Cinemes Texas de Barcelona. 

EnFemme recull l'experiència de persones que practiquen el cross-dressing i dones transgènere al voltant del club EnFemme de Barcelona. És un llargmetratge fonamentat a partir d'una tesis doctoral en antropologia i d'aquí es comprèn la seva particularitat, familiaritat i profunditat. EnFemme és el primer i únic documental a nivell internacional pel que respecte a la temàtica, i d'aquí també el seu valor. 

La roda de premsa anirà a càrrec de:

Mireia Mata. Directora General d'Igualtat de la Generalitat de Catalunya. 

Montse Armengou. Directora del programa Sense Ficció

Alba Barbé i Serra. Directora i productora del documental EnFemme

Judith Juanhuix. Protagonista. Membre de TransForma la salut  i de l'Associació Trans*Generem!

Sandra Fernández. Protagonista. 

Més informació a: www.enfemmedoc.com

Podeu veure el tràiler a: https://vimeo.com/226374142

Podeu descarregar-vos el dossier de premsa i imatges a: http://enfemmedoc.com/premsa/

 

EnFemme, un refugi per a l’anonimat a Barcelona, revela el Secret “m’agrada vestir de dona”. A poc a poc descobreix la fluïdesa del gènere en un món vertiginós que exigeix constantment posicionar-nos. 

Amb internet surt a la llum un col·lectiu de persones que comencen a pensar-se com a “cross-dressers”. No els encaixava la imatge que deixà en herència “la travestí” en els moviments d’alliberament sexual durant el tardofranquisme i la Transició. EnFemme revela el silenci d’una vivència que no es pot mantenir oculta però també la solidaritat i la importància del plaer a l’hora de construir la identitat. 

Amb ell, ens convertim en testimonis del naixement d’una comunitat. 

A càrrec de:  Manel Delgado (UB)

Data: Dimarts 2 d’octubre, 16.00

Lloc: Institució Milà i Fontanals (CSIC), C/ Egipcíaques 15, 08001 Barcelona

RESUM:

El contingut iconoclasta de l'anticlericalisme català contemporani –amb els grans brots de 1835, 1909 o 1936– podria ser interpretat com expressió tardana de la mateixa preocupació ontològica a propòsit del valor de la relació amb les  imatges sagrades que va caracteritzar la Reforma. Segons aquesta premissa, les violències contra figures rituals catòliques no expressarien una ansietat política o social, sinó també una preocupació semàntica, una atenció prioritària sobre el valor dels signes externs i sobre la seva capacitat de manifestar realitats transcendents. En el cas particular de la destrucció del Sant Crist de l'església de Santa Maria i la relíquia de la Mà Conservada que allà es conserva, tindríem un exemple de com les profanacions sacrílegues no funcionaven com agressions contra imatges sinó contra cossos, tant per mortificar-los –martiri– com per expulsar d'ells les presències malignes que els habitaven –exorcisme.

Diego Salazar Sutil
Departamento de Antropologia, Universidad de Chile

Jueves, 27 de Septiembre de 2018, 17:00

Institución Milá y Fontanals- CSIC, c/ Egipcíaques 15, Barcelona.

 

 

Mónica Chávez Guzmán*

Unidad de Ciencias Sociales-CIR, Universidad Autónoma de Yucatán, Mérida, México

Proyecto Plantas sagradas de los mayas peninsulares UNAM-PAPIIT IG400317: 01/2017-12/2020.

Viernes 28 de septiembre de 2018  12.00h

Lugar: Aula de seminarios (1er piso) IMF-CSIC

c/ Egipcíaques, 15. 08001 Barcelona

ENTRADA LIBRE

Coordina Jon Arrizabalaga (IMF-CSIC)

Actividad organizada por el Grupo de Historia de la Ciencia, Institución Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona)

*La Dra. Mónica Chávez Guzmán, profesora-investigadora de la Unidad de Ciencias Sociales de la Universidad Autónoma de Yucatán (UAY), se licenció en biología (etnobotánica) en la UAM y cursó sus estudios de posgrado en la UAY y la UNAM, centrados en la etnohistoria de los recursos naturales en las culturas mesoamericanas, particularmente los medicinales. Para comprender las terapias medicinales de los mayas de la península de Yucatán en el periodo colonial ha realizado estudios sobre la percepción del cuerpo, la salud, la enfermedad, la muerte y el entorno en el que laboraron los médicos indígenas con el análisis de las perspectivas e influencias europeas y africanas llegadas a la región. Dentro de sus publicaciones se encuentra el libro: Cuerpo, enfermedad y medicina en la cosmología maya del Yucatán colonial (México, CEPHCIS-UNAM, 2013).

Resumen: A la llegada de los europeos a la península de Yucatán se presentó un intenso intercambio de conocimientos y recursos medicinales con los nativos de la región. Los famosos Libros del Chilam Balam copiados en lengua maya con caracteres latinos en los siglos XVIII y XIX, que plasman su cultura e historia, son una muestra de ello, y algunos incluyen traducciones de textos europeos populares en el siglo XVI y tratados de medicina que incorporan adaptaciones a la cosmovisión maya y nos hablan de sus amplios conocimientos astronómicos, de los ciclos de la naturaleza y las aplicaciones para la prevención y el remedio de las enfermedades. Así podemos observar en estos manuscritos ejemplos de almanaques del zodiaco europeo con la influencia de los astros sobre el cuerpo humano, las recomendaciones para la aplicación de sangrías, purgas y ventosas, con adecuaciones a las maneras indígenas de percibir el cuerpo, la salud y el alivio de los males. Mientras que datos de archivos históricos, vocabularios en maya-español, relaciones y recetarios medicinales coloniales nos permiten complementar y acercarnos un poco más al panorama general de las asimilaciones, adaptaciones, reelaboraciones, además de los desacuerdos y también los conflictos de los nativos con los extranjeros cuando llegaron a ser detectadas las vinculaciones de las terapias curativas con la adoración a las deidades prehispánicas por las autoridades europeas.

'Recerca en Patrimoni. La recerca del passat per comprendre el present i projectar el futur.'

Acte inaugural de la nit de la recerca on dos investigadors, la Dra. Sílvia Valenzuela (IMF-CSIC) i el Dr. Josep M. Fullola (UB), parlaran sobre la seva recerca en patrimoni i les seves implicacions socials. Hi haurà debat amb el públic. Com a cloenda, hi haurà l'actuació de Crisal Rodríguez, de Con.Ciencia, amb una peça inspirada en coneixements de l'àmbit de les neurociencies i la biomimètica.

 25 de setembre de 18:30h a 20h a la Sala d'Actes del CC Vil·la Urània (Barcelona)

Més informació:

http://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/vil.laurania/p/26392/nit-de-la-recerca

 

Usted está aquí: Inicio Actualidad Agenda