IMF

 
 
La Draga es posiciona internacionalment com l’únic jaciment arqueològic lacustre de la península Ibèrica i un dels més antics i importants de la Mediterrània occidental

  • S’han recuperat més de 150 pilars, alguns d’ells extraordinàriament conservats que fan d’aquest jaciment un exemple únic de l’arquitectura en fusta
  • El singular jaciment de La Draga està en procés de ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per part del Govern de la Generalitat de Catalunya
  • Una mostra de les troballes més rellevants podrà ser visitada en l’exposició que sobre el jaciment organitza el Museu d’Arqueologia de Catalunya i que s’obrirà al públic el 28 de setembre

Aquest matí s’han presentat en roda de premsa els resultats i les novetats més rellevants del Projecte Quadriennal de Recerca Arqueològica (2014-2017) del jaciment neolític de la Draga (Banyoles). Els treballs, duts a terme per un equip multidisciplinariformat per científics del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (IMF) i el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, han permès millorar el coneixement del jaciment i posicionar-lo internacionalment com l’únic jaciment arqueològic lacustre de la península Ibèrica i un dels més antics i importants de la Mediterrània occidental.

Les intervencions arqueològiques efectuades en aquests darrers anys al jaciment s’han desenvolupat en una superfície de 148 metres quadrats i han permès documentar l’espai on es desenvoluparen diverses activitats de caràcter domèstic, artesanal i també relacionades amb pràctiques rituals. Entre les troballes més excepcionals cal destacar la documentació d’un taller on es confeccionaren nombrosos objectes d’ornament com denes i penjolls fets de valves de mol·luscos provinents de la costa i una fossa amb diversos cranis d’animals amb banyes que té un clar sentit ritual. A La Draga sovint el cranis de bous i en menor nombre altres espècies de remugants com les cabres eren manipulats per a mostrar-se com a trofeus o bé per a dipositar-los de forma especial.

D’altra banda, també s’han posat al descobert els fonaments de diversos habitatges de fa 7300 anys. S’han recuperat més de 150 pilars, alguns d’ells extraordinàriament conservats, que mostren un treball extremadament acurat. Aquestes troballes fan d’aquest jaciment un exemple únic de l’arquitectura en fusta de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes que s’assentaren a la vora de l’Estany. Són fins ara l’únic exemple conservat de construccions neolítiques en fusta de tota la Península i un dels més antics d’Europa.

També s’ha pogut documentar i extreure els pilars de fusta que formaven parts de les cabanes i altres construccions i un primer estudi i anàlisi d’aquests elements de vital importància per entendre com l’organització dels poblat de La Draga. La majoria d’aquests pilars estaven fets amb fusta de roure, espècie que actualment està poc representada en l’entorn de l’Estany. Els pilars seran mostrejats per fer estudis genètics dels roures, datar-los i caracteritzar el procés d’elaboració.

La importància d’aquest poblat prehistòric rau en que va ser un dels primers indrets on les societats pageses neolítiques es van establir al Nord-est de la Península ibèrica, ara fa uns 7300 anys, transformant l’espai que els envoltava per tal de desenvolupar les pràctiques agrícoles i ramaderes necessàries per a la seva subsistència. El tret més singular del jaciment és la conservació d’elements elaborats en fusta i d’altres matèries orgàniques, fet excepcional per a cronologies tant antigues, i que possibilita un apropament diferent i més complet a la comprensió de les primeres societats pageses de la Mediterrània occidental.

En les tasques d’excavació han participat unes 200 persones, entre ells estudiants en pràctiques del grau d’Arqueologia de la UAB, d’altres universitats de l’Estat i de tota Europa. També en els darrers anys han participat una desena d’estudiants de batxillerat d’instituts de tota Catalunya en el marc del programa ARGO de la UAB.

El jaciment de La Draga, degut a la seva singularitat, està en procés de ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per part del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Una mostra de les troballes realitzades fins ara i dels resultats del seu estudi podrà ser visitada en l’exposició que està produint el Museu d’Arqueologia de Catalunya i que s’obrirà al públic el 28 de setembre. En aquesta exposició es podran veure, per primera vegada, les peces originals elaborades amb materials orgànics, a més d’altres objectes, així com una reconstrucció virtual del poblat que s’ha pogut fer gràcies a un projecte RECERCAIXA finançat per l’Obra Social “La Caixa” i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP).

Els resultats d’aquests darrers anys, de gran impacte científic i projecció internacional així com el nombre creixent any rere any de visitants que rep el Poblat Neolític de La Draga, preveu un projecte de futur tant de recerca com de divulgació.

En la roda de premsa que ha tingut lloc avui al jaciment de La Draga hi han participat el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Banyoles, Jordi Bosch; la subdirectora general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura, Elsa Ibar; el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Josep Manuel Rueda; el director del Museu Arqueològic de Banyoles – Parc neolític de la Draga, Lluis Figueres; el vicerector de Relacions Institucionals i de Cultura de la UAB, Carlos Sánchez, i en representació del CSIC-IMF, Xavier Terradas. Investigadors del Projecte han realitzat una visita guiada especial pels espais més singulars del jaciment.

 

 

Tal como viene sucediendo en los últimos años, el pasado 12 de junio se inició una nueva campaña de excavaciones en el yacimiento neolítico de La Draga (Banyoles). Este poblado neolítico se halla en la orilla oriental del lago de Banyoles (Girona). Su descubrimiento se produjo el año 1990 y desde entonces se vienen llevando a cabo excavaciones bajo la coordinación del Museo Arqueológico de Banyoles. Dada la importancia del yacimiento, desde el año 2008 se ha articulado un nuevo proyecto de investigación a su alrededor, en el que participan la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya y el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (IMF, Barcelona). La intervención conjunta de estas instituciones, de naturaleza y objetivos distintos, permite realizar una aproximación más completa a la singularidad del yacimiento, posibilitando la realización de actividades de investigación, de formación de nuevos investigadores, de conservación de los restos y de difusión de sus datos.

La importancia de este poblado prehistórico radica en que fue uno de los primeros lugares en los que se establecieron las sociedades campesinas del Neolítico en el Noreste de la Península ibérica, hace unos 7300 años, transformando el espacio que ocuparon para desarrollar aquellas prácticas agrícolas y ganaderas necesarias para su subsistencia. El rasgo más singular del yacimiento es la conservación de elementos elaborados en madera y otras materias orgánicas, hecho excepcional para cronologías tan antiguas, lo que posibilita una aproximación distinta y más completa a la comprensión de las primeras sociedades campesinas del Mediterráneo occidental.

Este año los trabajos tendrán dos meses de duración y se centrarán en el denominado sector A, cerca del lugar donde se iniciaron las excavaciones en el yacimiento y como continuidad de los trabajos realizados entre los años 2013 y 2016, durante los cuales se excavó una amplia superficie. Se prevé la participación de una cincuentena de personas que colaborarán en las diversas tareas vinculadas a la excavación. Aunque la mayoría de participantes proceden de diversos puntos de la geografía catalana, en gran medida por la participación de alumnos del Grado de Arqueología de la UAB, también acudirán personas de otras universidades del Estado español y de otros países europeos.

Los trabajos a desarrollar esta campaña se centrarán en la documentación y extracción de los postes de madera que formaban parte de las cabañas y otras construcciones. Se prevé la extracción de unos 150 postes de madera en la superficie a excavar. Simultáneamente a los trabajos de excavación, se llevará a cabo el estudio y análisis de estos elementos, de vital importancia para entender la organización del poblado de La Draga. Todos estos postes serán convenientemente muestreados para identificar el tipo de árbol empleado, como se taló, su edad, además de otros aspectos como la determinación de su genética en base al análisis de ADN.

Este año, La Draga experimenta una serie de cambios importantes como pueden ser la finalización de la excavación del sector A, la finalización del proyecto cuatrienal financiado por el Departamento de Cultura y la incoación del yacimiento como Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN) por parte del Gobierno de la Generalitat de Catalunya. Además, este otoño se inaugurará una gran exposición monográfica sobre La Draga producida por el Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona.

Esta situación, avalada por resultados de gran impacto científico y proyección internacional conseguidos en los últimos años y por el número creciente de visitantes que año tras año recibe el poblado neolítico de La Draga, permite prever un futuro prometedor al proyecto de investigación y de difusión articulado en torno al yacimiento.

Durante el periodo de excavación se llevarán a cabo 6 jornadas de puertas abiertas (20, 22, 27, 29 de junio y 4 y 6 de julio, de 16h a 17,30h) para poder conocer directamente el trabajo de los arqueólogos. También se continuará con las actividades denominadas “neolíticos al fresco” (1 y 15 de julio a les 20,30h.) que permiten conocer algunos de los últimos avances más significativos de la investigación. Finalmente, los sábados y domingos a las 11,30h, el Parque Neolítico de La Draga ofrecerá visitas guiadas, y el primer domingo de mes demostraciones de actividades neolíticas.

                
 

Extracción de un gran pilar de madera de roble

Proceso de excavación     

 

 

Aviso: 

Biblioteca cerrada 22/01/2018

Enlaces

   

 
 
Usted está aquí: Inicio Actualidad Noticias Sin categoría