ARQUEOLOGÍA
La investigación en Arqueología desarrollada en la IMF se dirige al estudio de las dinámicas de cambio social, con un enfoque específico en las grandes transiciones en la Prehistoria y períodos pre-medievales. En particular, se investigan las dinámicas de intensificación en la explotación de recursos, la innovación técnica, la antropización del medio, y los orígenes de la agricultura, así como los cambios en las prácticas ganaderas y la integración de estos procesos en el conjunto de prácticas socioeconómicas.
La investigación de los tres grupos, que en muchos casos se realiza desde una perspectiva etnoarqueológica, presenta un marcado carácter metodológico que integra aspectos de tipo cuantitativo y experimental. Específicamente, las técnicas que dominan las investigadoras e investigadores de Arqueología incluyen el aprovisionamiento de materias primas minerales, los métodos y técnicas de manufactura y uso del instrumental prehistórico, la identificación de restos arqueobotánicos de distinta naturaleza, la micromorfología de suelos, la clasificación taxonómica de los restos faunísticos y el estudio de sus patrones de aprovechamiento, el microdesgaste dental y el análisis isotópico de restos óseos de mamíferos, así como el análisis estadístico y espacial de los datos.
El área de Arqueología cuenta con colecciones singulares de micromorfología y arqueobotánica (que integran colecciones de herbario así como de fitolitos, almidones, semillas, maderas y carbones), así como colecciones experimentales y de referencia de rocas silíceas (Litoteca), de bloques de sílex tallados a partir de diversas técnicas (Tecnoteca) y de útiles empleados en diversas actividades (Traceoteca). Otros equipamientos incluyen laboratorios, un escáner 3D y diversos equipos de microscopía óptica adaptados a las técnicas de análisis especificadas. Todas estas colecciones y equipos están alojados en las instalaciones de la Institución Milá y Fontanals en Barcelona, pudiendo ser accesibles a través de los procedimientos al uso (estancias, colaboraciones, Servicios científico-técnicos).
Arqueología de las dinámicas sociales
El Grupo centra su interés en la explicación de los procesos y cambios sociales acontecidos en la Prehistoria y primeros periodos históricos. Desde un enfoque propio basado en la etnoarqueología aspiramos a implementar una metodología capaz de contrastar hipótesis acerca de las causas y consecuencias de estos cambios. Con esta finalidad, y recurriendo a la información etnoarqueológica, estamos discutiendo y adaptando mejoras en determinadas técnicas de análisis, en la experimentación, en las nuevas técnicas de estudio de restos geo y biológicos, así como en el uso de modelos complejos y otras técnicas de inteligencia artificial. La concreta investigación actual del Grupo aborda el amplio periodo comprendido entre la transición del Mesolítico al Neolítico hasta el primer milenio aC y los cambios en la economía tras la conquista romana.
En el grupo HUMANE centramos nuestra investigación en la visibilización de la importancia de los recursos vegetales para las sociedades prehistóricas y analizamos su rol en la configuración de los sistemas socioecológicos desde una perspectiva de largo recorrido. Para ello, integramos en nuestra investigación los principios de la arqueología de género, llevando a cabo un análisis crítico de cómo ciertos paradigmas científicos dirigen la investigación en Humanidades y Ciencias Sociales. Desde un punto de vista metodológico, llevamos a cabo una estrategia transdisciplinar en base al desarrollo de métodos y técnicas arqueológicos (particularmente en arqueobotánica), el uso de la etnoarqueología y los datos etnográficos, la aplicación de métodos cuantitativos en arqueología y el desarrollo de modelos formales en Humanidades y Ciencias Sociales.
Investigación y Divulgación en Arqueología (InDi)
El grupo InDi nace con un doble propósito. El primero es aproximarse a las sociedades del pasado a través de sus dinámicas sociales, económicas, simbólicas y tecnológicas. Estamos interesados particularmente en determinados momentos de transición, como es el paso de las comunidades cazadoras-pescadoras-recolectoras a las sociedades productoras, por las repercusiones que tienen para entender nuestro presente. El segundo propósito es divulgar los conocimientos adquiridos en el ámbito de la arqueología con el fin de que el conjunto de la sociedad disfrute de los avances científicos, y contribuir a que se adquiera un espíritu crítico. Nos dirigimos a todos los colectivos, pero en especial a aquellos que denominamos “olvidados” por la divulgación, caso de las personas con diversidad funcional, tercera edad, en riesgo de exclusión social, con enfermedades mentales, en régimen penitenciario, etc. Esta línea de actuación divulgativa es ya transversal con otros grupos del CSIC llegados desde distintas disciplinas.
La recerca arqueològica desenvolupada a la IMF es dirigeix vers l’estudi de les dinàmiques de canvi social, amb una dedicació específica a les grans transicions a la Prehistòria i períodes pre-medievals. En concret, s’investiguen les dinàmiques d’intensificació en l’explotació de recursos, la innovació tècnica, l’antropització del medi, i els orígens de l’agricultura, així com els canvis en les practiques ramaderes i la integració d’aquests processos en el conjunt de practiques socioeconòmiques.
La investigació dels tres grups, que en molts casos es realitza des d’una perspectiva etnoarqueològica, presenta un caràcter marcadament metodològic que integra aspectes de tipus quantitatiu i experimental. Específicament, les tècniques que dominen les investigadores i investigadors d’Arqueologia inclouen el proveïment de matèries primeres minerals, els mètodes i tècniques de manufactura i ús de l’instrumental prehistòric, la identificació de restes arquebotàniques de diversa natura, la micromorfologia de sòls, la classificació taxonòmica de les restes faunístiques i l’estudi dels seus patrons d’aprofitament, el microdesgast dental i l’anàlisi isotòpica de restes òssies de mamífers, així com l’anàlisi estadística i espacial de les dades.
L’àrea d’Arqueologia disposa de col·leccions singulars de micromorfologia i arqueobotànica (que integren col·leccions d’herbari així com de fitòlits, midons, llavors, fustes i carbons), així com col·leccions experimental i de referència de roques silícies (Litoteca), de blocs de sílex tallats a partir de diverses tècniques (Tecnoteca) i d’instruments emprats en diverses activitats (Traceoteca). Altres equipaments inclouen laboratoris, un escàner 3D i diversos equipaments de microscòpia òptica adaptats a les tècniques d’anàlisi especificades. Totes aquestes col·leccions i equipaments es troben a les instal·lacions de la Institució Milà i Fontanals a Barcelona, essent accessibles mitjançant els procediments habituals (estades, col·laboracions, Serveis científico-tècnics).
Arqueologia de les dinàmiques socials
El Grup centra el seu interès en l’explicació dels processos i canvis socials esdevinguts a la Prehistòria i primers períodes històrics. Des d’un enfocament propi fonamentat en l’etnoarqueologia, volem implementar una metodologia que ens permeti contrastar hipòtesis relatives a les causes i conseqüències d’aquests canvis. Amb aquesta finalitat, i recorrent a la informació etnoarqueològica, estem discutint i adaptant millores en determinades metodologies d’estudi, en apropaments experimentals i en noves tècniques d’anàlisi de restes biòtiques i abiòtiques, així com en l’ús de models complexos i altres tècniques pròpies de la intel·ligència artificial. La investigació concreta del Grup abasta un ampli període cronològic, que comprèn des de la transició entre els darrers grups caçadors-recol·lectors del Mesolític i les primeres comunitats pageses del Neolític fins el primer mil·lenni aC i els canvis en l’economia després de la conquesta romana.
En el grup HUMANE centrem la nostra recerca en la visibilització de la importància dels recursos vegetals per a les societats prehistòriques i analitzem el seu rol en la configuració de sistemes socioecològics des d’una perspectiva de llarga durada. Amb aquesta finalitat, integrem a la nostra recerca els principis de l’arqueologia de gènere, duent a terme una anàlisi crítica de com certs paradigmes científics dirigeixen la recerca en Humanitats i Ciències socials. Des d’un punt de vista metodològic, duem a terme una estratègia transdisciplinar en base al desenvolupament de mètodes i tècniques arqueològiques (particularment en arqueobotànica), l’ús de l’etnoarqueologia i les dades etnogràfiques, l’aplicació de mètodes quantitatius en arqueologia i el desenvolupament de models formals en Humanitats i Ciències Socials.
Investigació i Divulgació en Arqueologia (InDi)
El grup InDi neix amb un doble propòsit. El primer és aproximar-se a les societats del passat a través de les seves dinàmiques socials, econòmiques, simbòliques i tecnològiques. Ens interessen particularment determinats moments de transició, com ara el pas de comunitats caçadores-recol·lectores-pescadores a agro-ramaderes, degut a les implicacions que te el seu estudi a l’hora d’entendre el nostre present. El segon propòsit és divulgar els coneixements adquirits en l'àmbit de l'arqueologia per tal que el conjunt de la societat pugui gaudir dels darrers avenços científics i contribuir a adquirir esperit crític. Ens dirigim a tots els col·lectius, però en especial a aquells que anomenem "oblidats" per la divulgació. Aquest és el cas de les persones amb diversitat funcional, de la tercera edat, en risc d'exclusió social i en règim penitenciari. Aquesta línia d'actuació divulgativa és ja transversal amb altres grups del CSIC arribats des de diferents disciplines.
The archaeological research developed by the Area of Archaeology at the IMF centres on the study of the dynamics of social change, with a specific focus on major past transitions, from Prehistory to the pre-Medieval period. We are especially interestesed in investigating the dynamics of intensification of resources exploitation, technological innovation, the trajectories of environmental anthropization and the origin of agriculture, including the changes in agro-pastoral practices, and the integration of these processes in past socio-economic practices.
The research of three archaeology groups, which is often developed from an ethnoarchaeological perspective, shows a distinct methodological character that integrates both qualitative and experimental aspects. Specifically, the techniques that are part of our expertise are those related to the sourcing of mineral resources, the production and use of prehistoric tools, archaeobotany and archaeozoology, dental microwear and isotropic analysis of mammal faunal remains, soil micromorphology, as well as the statistical and spatial analysis of archaeological data.
The Area of Archaeology has important collections of soil micromorphology and archaeobotany (including herbarium specimens, seeds, starch and wood/charred wood), as well as experimental and geological collection of siliceous rocks (Lithotheca), of experimental lithic material (Technotheca), and of usewear on rock, wood and bone materials (Utitheca). Furthermore, the Area of Archaeology has a set of dedicated laboratories, and equipment for optical microscopy and a 3D scanner. All these collections and facilities are available at the Institución Milá y Fontanals in Barcelona and they can be assessed by colleagues and the public though an established application procedures (e.g visiting status, collaborations, services).
Archaeology of social dynamics
Our Research group is interested in explaining social processes and shifts which took place in Prehistory and during the first historical periods. Based on an ethnoarchaeological approach, we aspire to put forward a methodology allowing checking hypothesis dealing with causes and consequences of social changes. For this, and using ethnoarchaeological information and experimental strategies, we are discussing and implementing new techniques for the analysis of biotic and abiotic remains as well as using complex modelling and other techniques of artificial intelligence. Current research in our group addresses a wide chronological period, from the last hunter-gatherer groups during the Mesolithic and their transition to the first farming communities in the Neolithic up to the first millennium a.C. and the economic changes appearing after the Roman conquest.
In HUMANE research group we focus on highlighting the importance of plant resources for prehistoric societies and their role in the formation of socio-ecological systems in a long-term perspective. To do so, our research integrates the principles of gender archaeology, conducting a critical analysis of how certain scientific paradigms drive research in Humanities and Social Sciences. Methodologically, we conduct a transdisciplinary approach based on the development of archaeological method and practice (especially in archaeobotany), the use of ethnoarchaeology and ethnographic data, the application of quantitative methods in archaeology and the development of formal models in Humanities and Social Sciences.
Research and Outreach in Archaeology
The InDi group was born with a double purpose. The first one is to approach the societies of the past through their social, economic, symbolic and technological dynamics. We are particularly interested in certain moments of transition such as the transition from hunters-fishers-gatherers to producing societies, because of the repercussions they have for understanding our present. Our second purpose is to disseminate the knowledge acquired in the field of archaeology so that society as a whole enjoys scientific advances, and to contribute to the generation of a critical spirit. We address all groups, but especially those we call "forgotten" by the outreach activities. It is the case of people with funtional diversity, senior citizens, at risk of social exclusion, with mental illness, in prison, etc. This line of science dissemination is already transversal with other CSIC groups that come from different disciplines.
ARQUEOLOGÍA