Esta web utiliza cookies propias y de terceros para analizar y mejorar tu experiencia de navegación. Más información

IMF

Publicaciones Destacadas

1.- La Corona de Aragón, el Islam y el mundo mediterráneo medieval:

- M.T. Ferrer, J.M. Moeglin, S. Pequignot y M. Sánchez (eds.), Negociar en la Edad Media, IMF-CSIC, Barcelona, 2005.

- M.T. Ferrer Mallol y P. Verdés (coords.), El Camí de Sant Jaume i Catalunya. Actes del Congrés Internacional celebrat a Barcelona, Cervera i Lleida els dies 16, 17 i 18 d'octubre de 2003, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2007.

- R. Salicrú i Lluch, El sultanato nazarí de Granada, Génova y la Corona de Aragón en el siglo XV, Granada, Ediciones de la Universidad de Granada, 2007

- E. Ramírez Vaquero, R. Salicrú Lluch(eds. y coords.), Cataluña y Navarra en la Baja Edad Media, Pamplona, Publicaciones de la Universidad Pública de Navarra, 2010

- J. Mutgé i Vives, R. Salicrú i Lluch, C. Vela Aulesa (eds.), La Corona catalanoaragonesa, l’Islam i el món mediterrani. Estudis d’història medieval en homenatge a la doctora Maria Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, Institució Milà i Fontanals – CSIC, 2013.

- M. Sánchez Martínez, A. Gómez Rabal, R. Salicrú i Lluch, P. Verdés Pijuan (eds.): A l’entorn de la Barcelona medieval. Estudis dedicats a la doctora Josefina Mutgé i Vives, Barcelona, CSIC, 2013 (Anuario de Estudios Medievales, Anejo 73).

 

2.- Fiscalidad y finanzas públicas en la Corona de Aragón (s. XIII-XV):

- D. Menjot, A. Rigaudière, M. Sánchez (eds.), L’impôt dans les villes de l’Occident méditerranéen (XIIIe-XVe siècle), Comité pour l’histoire fiscale et financière de la France (Ministère de l’Économie, des Finances et de l’Industrie), París, 2005.

- M. Sánchez (coord.), El món del crèdit a la Barcelona medieval(=Barcelona. Quaderns d’Història,  13),  Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2007.

- J. Morelló, Municipis sota la senyoria dels creditors de censals: La gestió del deute públic a la baronia de la Llacuna (segle XV), Fundació Raimon Noguera, Barcelona, 2008.

- M. Sánchez (ed.), La deuda pública en la Cataluña bajomedieval, CSIC-IMF, Barcelona, 2009.

- D. Menjot, M. Sánchez (coord.), El dinero de Dios. Iglesia y fiscalidad en el Occidente medieval (siglos XIII-XV), Instituto de Estudios Fiscales, Madrid, 2011.

- J. Morelló (ed.), Financiar el reino terrenal. La contribución de la Iglesia a finales de la Edad Media (siglos XIII-XVI), CSIC, Barcelona, 2013.

- T. Huguet, P. Verdés, J. Arrizabalaga, M. Sánchez (eds.), Ciudad y hospital en el Occidente europeo, s. XIII-XVII, Ed. Milenio, Lleida, 2014.

 

3.- Latín y lengua romance en el Mediterráneo medieval:

- A. Gómez Rabal, “Mujeres testadoras y herederas en documentos latinos catalanes de la Alta Edad Media”, Euphrosyne. Revista de Filologia Clássica 33 (2005), pp. 261-277.

- J. Bastardas (dir.); T. Gràcia (jefa de redacción); J. Bastardas, A. Gómez Rabal, T. Gràcia, L. de Nadal, P. J. Quetglas (equipo de compilación y redacción), Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, Fasc. 12 (G),. Barcelona, CSIC, 2006.

- A. Gómez Rabal, “En torno a las ediciones de la documentación latina catalana altomedieval”, Archivum Latinitatis Medii Aevi (Bulletin Du Cange) 66 (2008), pp. 355-366.

- A. Gómez Rabal,  “Léxico y cronología: las primeras dataciones de las voces catalanas. De Coromines al Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae”, Zeistschrift für Romanische Philologie 126 (2010), pp. 98-114.

- A. Gómez Rabal, “Latinización constatada. Dudas y dificultades en el Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae”, en M. Pérez González, E. Pérez Rodríguez (coords.): Influencias léxicas de otras lenguas en el latín medieval. Influences lexicales d’autres langues su le latin médiéval.Lexical Influences of Other Languages on Medieval Latin, León – Valladolid, Universidad de León – Universidad de Valladolid, 2011, pp. 49-63.

- A. Gómez Rabal, “L’amour réciproque : du néologisme cicéronien redamare à la survivance médiévale du concept. Le cas du glossaire BAV, Vat. Lat. 1469, ff. 83-155v” enJ. Hamesse, J. Meirinhos (eds.): Glossaires et lexiques médiévaux inédits. Bilan et perspectives, Porto, Fédération Internationale des Instituts d’Études Médiévales – Gabinete de Filosofia Medieval (Facultade de Letras da Universidad do Porto) – Brepols, 2011, pp. 59-71 (Textes et Études du Moyen Âge, 59).

- A. Gómez Rabal, “En torno a la nueva edición del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae” en J. Martínez Gázquez, Ó. de la Cruz Palma, C. Ferrero Hernández (eds.): Estudios de latín medieval hispánico, Firenze, SISMEL-Edizioni del Galluzo, 2011, pp. 1075-1082 (Millenio Medievale, 92; Strumenti e Studi n. s., 30).

- Mercè Puig Rodríguez-Escalona, M.ª Antonia Fornés Pallicer, Ana Gómez Rabal, PedroJ. Quetglas Nicolau: “Helenismos y palabras fantasmas en el documento de 1055 contra Guillem de Gurb”, Archivum Latinitatis Medii Aevi (Bulletin Du Cange) 70 (2012), pp. 265-272.

- A. Gómez Rabal, “Auctoritatis Platonis: la presencia de Platón en algunos florilegios y léxicos filosóficos” en M. J. Muñoz, P. Cañizares, C. Martín (eds.): La compilación del saber en la Edad Media. La Compilation du savoir au Moyen Âge. The Compilation of Knowledge in the Middle Ages, Porto, Fédération Internationale des Instituts d’Études Médiévales – Gabinete de Filosofia Medieval (Facultade de Letras da Universidad do Porto) – Brepols, 2013, pp. 283-300 (Textes et Études du Moyen Âge, 69).

- A. Gómez Rabal, “La geografía y la aritmética en un discurso filosófico: Cicerón y Calcidio traductores matemáticos del Timeo de Platón”, Euphrosyne. Revista de Filologia Clássica 41 (2013), pp. 85-98.

- A. Gómez Rabal, M. Segarrés Gisbert: “Vocabulario técnico del agua en el Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae”, Archivum Latinitatis Medii Aevi (Bulletin Du Cange) 71 (2013), pp. 95-109.