IMF

Catálogo y Biblioteca Virtual del CSIC > Acceso a los fondos bibliográficos  impresos y electrónicos de la Red de Bibliotecas y Archivos del CSIC

Simurg > Colección de fondos patrimoniales del CSIC digitalizados

Digital CSIC >   Repositorio Institucional de la producción científica del CSIC

                      PAPI: Acceso remoto a AVIrecursos electrónicos

CONDICIONES DE ACCESO A LA BIBLIOTECA (01/11/2020)

Notícies destacades i publicacions recents
Noticias destacadas y publicaciones recientes

Josep Martí: "El Acuario Humano: una iniciación a la antropología"

Acaba de publicar-se "El Acuario Humano: una iniciación a la antropología", un llibre escrit pel Dr. Josep Martí Pérez, antropòleg i investigador de la IMF. El volum està pensat per arribar a un ampli nombre i varietat de lectors, des dels especialistes en el camp de l'antropologia, fins als que tot just s'inicien o no són experts en la matèria. Des del màxim rigor acadèmic, però amb un llenguatge allunyat de tecnicismes, aquest llibre pretén abastar els temes més clàssics de l'antropologia, però també posa el seu interès en altres que es poden considerar com a novetats per a aquesta ciència. Llegir més....

"Sociedad entre pandemias"

En un moment com en el que ara ens trobem, immersos en els efectes d'una pandèmia com els de la COVID-19, apressats per l'angoixa dels efectes sanitaris que patim, quan no pels efectes econòmics, esdevé important poder posar també el punt de mira en una visió més ampla i de conjunt per entendre el que està passant dins d'un context històric i social i poder comprendre millor els efectes que comporta des d'una perspectiva més global.

"Sociedad entre pandemias" és un llibre publicat per la 'Fundació Gaspar Casal' que s'endinsa en l'anàlisi d'aquesta pandèmia, per tal d'analitzar els seus efectes sobre la societat i els individus. I ho fa contextualitzant-la des d'una visió global, i aproximant-se al fenomen des de diverses perspectives, històricament i filosòficament, des de l'ètica, la política i l'administració pública, des de la geopolítica, la sociologia i la psicologia, des de l'economia i el medi ambient, des de la cultura i els mitjans de comunicació, des de l'educació, i finalment també des de la salut i la política sanitària.

Entre aquestes visions des de diferents angles, es troba la contribució d'un dels investigadors de la Institució Milà i Fontanals, el professor d'investigació Jon Arrizabalaga Valbuena. Al capítol "Cómo entendemos históricamente las epidemias", el Dr. Arrizabalaga fa un repàs dels diferents desenvolupaments i canvis que la conceptualització de les epidèmies ha experimentat en el si de la tradició mèdica occidental des dels seus inicis en l'Antiguitat clàssica grega fins als nostres dies. Llegir més...

"Africa in Europe and Europe in Africa: reassessing the Cultural Legacy"

"Africa in Europe and Europe in Africa: reassessing the Cultural Legacy" és un volum editat per la investigadora de la IMF, la Dra. Yolanda Aixelà-Cabré i publicat per l'editorial 'Peter Lang International Academic Publishing'. El llibre s'endinsa en el passat i el present afroeuropeu i euroafricà des d’una perspectiva interdisciplinària i comparativa. Detalla fins a quin punt s’entrellacen les històries d’Europa i Àfrica i la manera com les fonts europees solen privilegiar-se en la redacció de relats històrics de trobades interculturals. Basant-se en l’antropologia, la història, l’etnomusicologia i els estudis cinematogràfics i literaris, els autors argumenten que les experiències i la imaginació mútues han afectat la manera com es conceben i es pensen el patrimoni i el llegat cultural, així com els records i les experiències sociopolítiques. L'objectiu és fomentar un coneixement més ampli de les trobades d'Àfrica-Europa i Europa-Àfrica, incorporant casos pràctics de llegats euroafricans i afroeuropeus

La Dra. Aixelà, a més del capítol introductori, també és l'autora d'un altre dels capítols, "Memories of Segregation, Racism, Gender and Naming". L’objectiu d’aquest treball és donar a conèixer les relacions establertes en diversos contextos colonials al Marroc i Guinea Equatorial entre els espanyols i les seves poblacions a través d'una perspectiva postcolonial i decoloníal.

Un altre autor de la IMF que també té un capítol al llibre és Bernhard Bleibinger. A "How Africa Was Imagined Musically in Europe", Bleibinger fa una reflexió molt interessant sobre la manera en què és vista i imaginada Àfrica pel que fa a la seva música, des del continent europeu. Una visió que molt sovint està entelada per clixés i estereotips molt allunyats de la realitat.

Göytepe: Neolithic Excavations in the Middle Kura Valley, Azerbaijan

"Göytepe: Neolithic Excavations in the Middle Kura Valley, Azerbaijan" és una recent publicació d'Archaeopress, que té com a editors a Yoshihiro Nishiaki y Farhad Guliyevon, on s'inclouen treballs de camp i investigació al voltant de Göytepe, un lloc clau per entendre l’aparició i el desenvolupament de comunitats productores d’aliments al sud del Caucas, i es presenten els resultats de la primera fase d'un projecte que proporcionen riques dades arqueològiques des de perspectives multidisciplinàries: cronologia, arquitectura, tecnologia, organització social i explotació de plantes i animals, entre altres.

A "Geoarchaeological investigation of storage space at Göytepe:  Phytolith, dung spherulite, and micromorphological analyses", Marta Portillo -investigadora de la IMF-, Seiji Kadowaki, Lisa Maher i Rosa M. Albert, presenten els resultats de l'anàlisi de fitolits i la micromorfologia dels contenidors d’argila per tal de proporcionar evidències geoarqueològiques de les pràctiques d’emmagatzematge a Göytepe.

Oliver Hochadel: "The Flower People of Shanidar. Telling a new tale about our Neanderthal brothers"

"Narratives and Comparisons. Adversaries or Allies in Understanding Science?" és un volum publicat en accés obert per Bielefeld University Press, on s'exploren les maneres en què la comparació es relaciona amb altres activitats socials i epistèmiques en processos de generació de coneixement en ciències, humanitats i arts. Es destaca especialment la relació entre comparar i narrar en la pràctica epistèmica. 

"Pandemia y confinamiento: aportes antropológicos sobre el malestar en la cultura global"

Des del començament de la pandèmia provocada per la Covid-19 la preocupació social ha estat dirigida, com no podia ser d'altra manera a causa de la urgència del moment, cap a les qüestions de tipus sanitari, i encara en un segon moment cap a les implicacions de tipus econòmic. Però, encara hi ha una problemàtica, la preocupació per la qual no ha estat reconeguda fins a un segon moment; es tracta de les implicacions que aquesta ha tingut en la vida i les relacions socials dels individus entre ells, i també en la relació entre els governs i els individus o els col·lectius socials. En aquest aspecte, les ciències socials i en particular a l'Antropologia Social tenen molt a dir. I precisament aquest llibre, "Pandemia y confinamiento: aportes antropológicos sobre el malestar en la cultura global", que és el resultat d'un seminari internacional realitzat el 30 d'abril a la Universitat de Granada, organitzat per l'Observatori de Prospectiva Cultural HUM-584, es fixa en algunes d'aquestes qüestions, en un moment en què la pandèmia ha modificat radicalment les relacions socials tal com les concebem, i ha obligat a l'aïllament físic, les bases mateixes de la vida en comú han estat qüestionades, i l'agitada vida sorgida de la mundialització ha finalitzat abruptament.

Entre els especialistes que hi han contribuït amb les seves aportacions en algun dels capítols del llibre es troben els investigadors de la Institució Milà i Fontanals, el Dr. Lluís Calvo i Calvo i la Dra. Yolanda Aixelà-Cabré.

A "Progreso, confinamiento y espectáculo", Lluís Calvo (IMF-CSIC) s'aproxima al confinament com una manera de confirmar la supremacia d'uns sobre altres i legitimar discursos que avalessin l'expansió colonial occidental, donant lloc al fet que s'hagin promogut «posicions i actituds que neguen que nosaltres també som ells».

A "Retóricas de confinamiento postCOVIDl 9: dismovilidad, necropolítica y cuerpo", Yolanda Aixelà (IMF-CSIC) i Cristina Larrea (UB), ens posen davant el problema de la desglocalizació, la marxa enrere de la globalització, amb les seves polítiques de control del cos i fins i tot necropolítiques.

Más noticias...