Seminari «Desfetes i redreçaments d’un metge exiliat: Josep Torrubia Zea (1885-1978)»

Divendres, 21 d’octubre de 2022, 12h.

Residència d’Investigadors

Accés a distància: https://bit.ly/3Ej3HeW

Organitzat per la Residència d’Investigadors i el Grup d’Història de la Ciència de la Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats (IMF-CSIC, Barcelona)

Activitat en el marc del projecte “Acción médica humanitaria transnacional e innovación tecnológica en espacios de confinamiento (1870-1950)” (TRANSHUMED) (PID2019-104581GB-I00)

Participants:

–     Xavier Garcia Ferrandis, historiador de la medicina (Universidad Católica de Valencia «San Vicente Mártir»)

–     Andrea Graus, historiadora de la psicologia (IMF-CSIC, Barcelona)

–     Àlvar Martínez-Vidal, historiador de la medicina i coautor del llibre (Universitat de Valencia)

–     Rosa Toran, historiadora i coautora del llibre (Amical de Mauthausen)

Moderador: Jon Arrizabalaga

Sota l’aparença d’un metge cordial, s’amagava un home que havia sigut, primer, aprenent de joier a Marsella i, després, mestre d’una escola racionalista a Gràcia. Educat a Barcelona al si d’una família d’origen andalús, en un ambient lliurepensador i de conviccions republicanes, estudià medicina amb vora quaranta anys, casat i ja pare de dos fills. Acceptat per la maçoneria, va pertànyer a la lògia «Democracia» de Barcelona, al mateix temps que militava en formacions socialistes. Des de 1927 exercí la professió al Masnou, on esdevingué un metge estimat pel poble i les autoritats municipals. El seu ferm compromís en totes les iniciatives de canvi social durant els anys de la República l’obligà a partir a l’exili el 1939 amb la seva família i un nombrós grup de masnovins. A França, cercaren refugi al camp tots plegats, fent de pagesos, fins que l’ocupació dels nazis els abocà a comprometre’s de nou amb la lluita antifeixista, ara en els rengles de la Resistència. Després de l’alliberament, Josep Torrubia, «commandant-médecin» de les Forces Françaises de l’Intérieur, fundà a Tolosa de Llenguadoc un hospital per atendre, primer, els ferits de l’operació Reconquesta d’Espanya i, un poc més tard, els refugiats espanyols. Era el cèlebre Hospital Varsòvia, que dirigí fins a l’agost de 1946, quan hagué de dimitir a causa de tensions internes i externes; aleshores, passà a col·laborar amb la Creu Roja Republicana Espanyola. Amic de Joan Comorera, els conflictes aparellats a la Guerra Freda l’allunyaren del PSUC, sense que això signifiqués la renúncia als ideals de justícia i llibertat que l’havien animat des de la seva joventut.

La publicació d’aquest llibre sobre l’exili republicà de 1939, centrat en un metge concret, s’ofereix com a ocasió propícia per a una reflexió historiogràfica al voltant dels estudis centrats en les trajectòries individuals (aproximació biogràfica) i col·lectives (prosopogràfica) de centenars de metges i altres sanitaris que es van veure abocats a l’exili arran de la guerra civil, tot tenint en compte aspectes com ara desfetes i redreçaments; desplaçaments professionals, ideològics i polítics; i retorns reals o imaginaris.

Referència del llibre: Toran, Rosa; Martínez-Vidal, Àlvar. El metge Josep Torrubia Zea. Lliurepensador, maçó i socialista. Catarroja-Barcelona: Editorial Afers, 2021, 358 p. ISBN: 978-84-18618-16-1

Comprar libro