Recientemente Editorial CSIC ha publicado el volumen 86 de la serie Monumentos de la Música Española, con el estudio y la edición crítica de once tonadillas del compositor madrileño Jacinto Valledor. La autora de esta aportación es Aurèlia Pessarrodona, profesora del Conservatorio Superior de Música del Liceu (Barcelona), del Grado en Musicología de la Universidad Alfonso X el Sabio y del Master en Musicología de la Universidad de La Rioja.

El libro, con presentación de María Gembero-Ustárroz, investigadora científica de la Institución Milá y Fontanals de Investigación en Humanidades – CSIC de Barcelona y directora de la serie, incluye obras de Valledor compuestas entre 1785 y 1797 cuyos materiales originales manuscritos se conservan en la Biblioteca Histórica Municipal de Madrid, el Real Conservatorio Superior de Música de Madrid y el Fondo Subirá de la Biblioteca de Catalunya en Barcelona. Con esta entrega concluye la edición integral de las veinticuatro tonadillas de Valledor conservadas con música, iniciada en el volumen 84 de la misma serie, que incluyó las trece restantes, compuestas entre 1768 y 1778. Además de la edición musical, se incluye la edición completa de los libretos de las tonadillas, que resulta de interés para el estudio de los géneros teatrales breves.

Las obras publicadas en el volumen 86, todas inéditas hasta ahora salvo una, son ejemplos paradigmáticos del género tonadilla, uno de los más difundidos en el teatro hispánico del siglo XVIII. Son piezas cortas en castellano, en estilo galante y para conjuntos de entre una y cinco voces solistas con acompañamiento de violines, oboes o flautas, trompas y bajo, y a veces también con clarinetes y clarines. Los argumentos abordan temas de amplio calado social tratados humorísticamente, mostrando tópicos caricaturescos sobre las relaciones de pareja (oposición hombre-mujer), transgresiones morales mediante escarceos amorosos fuera del matrimonio, representaciones cómicas de abates y caracterizaciones burlescas de personajes extranjeros, como los italianos, franceses e ingleses, en contraposición a los majos y majas locales. Estas miniaturas escénico-musicales, de gran éxito popular en su época, son también fáciles de asimilar por el público actual y ofrecen además un gran potencial didáctico para estudiantes de canto.

Índice del volumen MME 86…>>

Volúmenes publicados…>>

Guía para presentación de propuestas…>>

Guidelines for proposals…>>

Un nou volum de «Monumentos de la Música Española» completa l’edició integral de les vint-i-quatre tonadillas de Jacinto Valledor (1744-1809) conservades amb música

Recentment Editorial CSIC ha publicat el volum 86 de la sèrie Monumentos de la Música Española, amb l’estudi i l’edició crítica d’onze tonadillas del compositor madrileny Jacinto Valledor. L’autora d’aquesta aportació és Aurèlia Pessarrodona, professora del Conservatori Superior de Música del Liceu (Barcelona), del Grau en Musicologia de la Universidad Alfonso X el Sabio i del Màster en Musicologia de la Universidad de La Rioja.

El llibre, amb presentació de María Gembero-Ustárroz, investigadora científica de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats – CSIC de Barcelona i directora de la sèrie, inclou obres de Valledor compostes entre 1785 i 1797 els materials originals manuscrits de les quals es conserven a la Biblioteca Histórica Municipal de Madrid, el Real Conservatorio Superior de Música de Madrid i el Fons Subirà de la Biblioteca de Catalunya a Barcelona. Amb aquest lliurament conclou l’edició integral de les vint-i-quatre tonadillas de Valledor conservades amb música, iniciada al volum 84 de la mateixa sèrie, que va incloure les tretze restants, compostes entre 1768 i 1778. A més de l’edició musical, s’inclou l’edició completa dels llibrets de les tonadillas, que resulta d’interès per a l’estudi dels gèneres teatrals breus.

Les obres publicades al volum 86, totes inèdites fins ara excepte una, són exemples paradigmàtics del gènere tonadilla, un dels més difosos al teatre hispànic del segle XVIII. Són peces curtes en castellà, en estil galant i per a conjunts d’entre una i cinc veus solistes amb acompanyament de violins, oboès o flautes, trompes i baix, i de vegades també amb clarinets i clarins. Els arguments aborden temes d’interès social tractats humorísticament, mostrant tòpics caricaturescos sobre les relacions de parella (oposició home-dona), transgressions morals mitjançant aventures amoroses fora del matrimoni, representacions còmiques d’abats i caracteritzacions burlesques de personatges estrangers, com els italians, els francesos i els anglesos, en contraposició als majos i majas locals. Aquestes miniatures escenicomusicals, de gran èxit popular a la seva època, són també fàcils d’assimilar pel públic actual i ofereixen a més un gran potencial didàctic per a estudiants de cant.

Índex del volum MME 86…>>

Volums publicats…>>

Guia per a presentació de propostes…>>

Guidelines for proposals…>>